Plans de gestió i control de la processionària del pi.

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), de manera natural, es troba en equilibri als boscos autòctons de l’àrea mediterrània sobre totes les espècies de pins, provocant-ne defoliacions que poden ser intenses, sobretot a les repoblacions amb espècies forànies, com el pi insigne (P.radiata) i el pi canari (P. canariensis). També pot afectar qualsevol espècie de cedre.
Als nostres parcs i jardins, sobretot als parcs periurbans, on hi sol haver més pins, la seva presència pot ocasionar problemes des del punt de vista de la salut humana, ja que les larves, a partir del tercer estadi de desenvolupament, disposen en el dors d’uns diminuts pèls urticants  que, si entren en contacte amb la pell de les persones o animals, produeixen reaccions al·lèrgiques.

El control més efectiu d’aquesta plaga no es pot basar en l’aplicació de fitosanitaris, ja que aquests eliminen el millor aliat que tenim per al seu control: la biodiversitat. La millor estratègia de control consisteix en establir plans de gestió integrada, que permetin , en primer lloc establir mesures de prevenció i d’evaluació de risc diferenciades per a cada espai i, a continuació, implementar una combinació de mesures de control específiques.

A Adalia elaborem plans específics per al control d’aquesta plaga en col·laboració amb els tècnics dels municipis. Estudiem la composició d’espècies d’aquests espais, la presència de fauna auxiliar i la seva ubicació i amb aquesta informació desenvolupem estratègies específiques per a la seva prevenció i control.